divendres, 22 d’abril del 2011

avui si

Avui ja toca; després de que hagi fet pòsit la decepció ja és hora d'afrontar la realitat. El Barça va perdre la final de la Copa del Rei davant l'etern (cada cop més) rival: el Real Madrid.

Del partit es podrien fer moltes lectures, però d'això ja se'n van encarregar els diaris esportius i els analistes entesos. Del perquè Mourinho va guanyar la partida al Barça a la primera part, de com és que a la segona el Barça (i el Madrid) van tornar a semblar els de dissabte passat, de si en Villa no és el que era, etc etc... de tot això ja se n'ha parlat. Com a optimista de mena que sóc prefereixo parlar-vos d'alguns detallets post-partit que fan que sigui optimista davant el futur proper (i això passa per la semifinal de la Champions la setmana vinent). Són aquests:

a) sents a Mourinho i a Flo Pérez després del partit i parlen del "jo" (que si "es el títol que em faltava", que si "és el quart títol que guanyo de cop als 4 països que he entrenat"...), la força del Barça i d'en Pep Guardiola sempre ha estat el "nosaltres", l'equip. I un equip a la llarga sempre és millor que la individualitat.

b) la cara d'en Pep (i de la majoria de jugadors) a la gespa veient com els altres recollien la copa em va semblar de "feu feu que ja tinc en ment el que us faré la setmana vinent"...i el curiós és que això, que és tan subjectiu, vaig sentir un parell de periodistes ahir que també havien tingut la mateixa sensació.

c) la caverna mediàtica ja ha pedut l'oremus. Aquests dies he sentit/llegit des de que s'ha acabat un cicle al Barça, de que Mourinho ha trobat l'antídot pel Barça, de que la prepotència culer s'ha pagat...tot això és benzina, força, ànims per a un equip que ha fet i vol seguir fent història.

d) els twiters post-final dels jugadors del Barça tots tenien dos denominadors comuns: demanar excuses a l'afició i dir que s'aixecarien de la decepció...la motivació de cares a la setmana seguent està clara.

e) i els atacs personals que estan rebent determinats jugadors del Barça (en especial Piqué, Xavi, Villa, Busquets...) per part de la premsa i dels seus "companys" de selecció faran que encara hi hagi un plus de motivació/revenja més.

f) ja vau veure com va quedar la copa d'esmicolada sota l'autobús per la gran actuació de l'il·luminat Sergio Ramos; hi ha dues teories al respecte: o que el Madrid no està acostumat a les copes (i per tant, perquè donar-los-en més?) o bé que la copa es a suicidar per no estar en mans de qui volia...escolliu la que volgueu.

Avui és el Dia Mundial de la Terra, un dia que es va instaurar perquè tots tinguem consciència de les problemàtiques que afecten el nostre planeta (superpoblació, contaminació, pèrdua de biodiversitat, etc...); ja sé que no tes res a veure amb el post d'avui però és només per fer veure que el que va passar abans d'ahir, en el fons, va ser un partit de futbol...hi ha coses més importants en la vida...(i més si en el partit has perdut jajajaja).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada