ditxosa al·lèrgia

Avui no parlo de política ni de polítics (tot i que aquests últims, a vegades, per les seves actuacions em provoquen els mateixos símptomes). Avui parlo de les ditxoses al·lèrgies, molts sabreu del que parlo per ser-ne, igual que jo, patidors.

Una al·lèrgia és una hipersensibilitat a una partícula o substància que, si s'inhala, s'ingereix o es toca produeix uns símptomes característics. La substància a la que s'és al·lèrgic s'anomena al·lergen i els símptomes provocats es coneixen com a reaccions al·lèrgiques. Quan un al·lergen penetra en el cos d'un subjecte al·lèrgic, el sistema immunitari d'aquest respon produint gran quantitat d'anticossos anomenats IgE (immonuglobulines). La repetida exposició a l'al·lergen produirà l'alliberació de mitjancers químics, en particular la histamina, que produiran els típics símptomes al·lèrgics.

Vaja, que ara mateix us estic escrivint amb llàgrimeig excessiu als ulls (i no és pas que estigui emocionat per res en particular eh?) i amb el mocador al costat de l'ordinador, fidel acompanyant, aquest mocador, de cada matí. I és que depèn de l'any l'al·lèrgia em provoca llagrimeig als ulls, picor al coll i/o al nas, col·lecció repetitiva d'estornuts matiners, asma, empitjorament de l'atopia (pell resseca) que ja pateixo...o el que és més habitual, una combinació d'aquestes conseqüències.

Ja fa anys que un és al·lèrgic, i a què? A en Mourinho, a les bledes....no, seriosament, a les gramínies, a l'olivera, al zinc, al cobalt...fotut això de les gramínies; penseu que són les plantes més abundants que hi ha: tota planta que fa una espiga, des del blat fins a les plantes que neixen al voral dels camins, és una gramínia. De fet, m'enrecordo que quan ja fa anys em van fer les proves de l'al·lèrgia i un anàlisi de sang en aquest últim em van trobar un index de IgE més de vint vegades superior als nivells màxims que la població no al·lèrgica; de fet, el metge em va dir que en la seva vida només havia trobat una persona amb les IgE més altes que jo: una persona que era al·lèrgica al suro i que treballava en una fàbrica de taps de suro.

En fi, que d'ençà que un sap que és al·lèrgic els antihistamínics no es separen de mi en cap moment...que faria sense ells...aishhhh això és amor...o necessitat.