Pedrito, el davanter del Barça, va aconseguir que l'acabéssim anomenant com a Pedro; però en Ricky (ex-davanter del Quart) no ho ha aconseguit. Essent davanter de l'equip del poble és com el vaig conèixer. Pel que es veu era un gran golejador; ara igual se m'emprenyen els protagonistes però des que va conèixer la meva germana el seu olfacte golejador va minvar...espectacularment. El que no ha aconseguit la Shakira amb en Piqué ho va aconseguir ma germana amb en Ricky.
Ara ha tornat a recuperar el feeling pel futbol, des d'una altra vessant, ara n'és entrenador de nanos petits. Potser per això insisteix en fer que el meu fill gran doni patades a la pilota en lloc de botar-la...veurem qui s'emporta el gat a l'aigua. Això si, s'ha de reconèixer que mà trencada té pels nens. En els dinars familiars ha estat l'encarregat de fer dormir els meus fills, agafant-los i balancejant-los, ben suaument...quasi em feia dormir a mi i tot.
Enginyer de formació i de professió. El paio té idees en fer les coses...tot i que a vegades aquestes idees més que d'enginyer són de bomber (jejeje, em permets aquesta llicència no?) o això pensa el meu pare...són antològiques les semidiscussions (sense arribar la sang al riu) entre ell i el meu pare (manetes vocacional i excepcional). Sigui com sigui cal reconèixer que en manetes em dóna mil voltes, bé, deixem'ho en 900 que si nó el tindrem crescudet durant un temps.
Ara bé, no tot són flors i violes. Calça't. Fan de Fernando Alonso, capaç de justificar (i creure-s'ho) que el Barça de futbol tampoc juga tan bé, l'acuso de perico i no ho acaba de negar del tot...i el paio vol posar gespa artificial al jardí...collons d'enginyer!!!
Ahhh, i si teniu un dinar amb ell arribeu puntual, perquè si el seu pla és menjar a les 14h, arribant 10 minuts tard només aconseguireu que hagi començat a picar alguna cosa perquè, i això és veritat com que jo sóc calb, sempre té un budell buit.
Ell ha fet sort coneguent la meva germana, però no menys sort ha fet ella. Ha estat, està ( i sé que estarà) en els mals moments al costat de ma germana; només ells (els que estem al seu costat ens fem una idea), i repeteixo, només ells saben els moments complicats que els hi està tocant viure; però tiraran endavant, i això és veritat com que jo sóc calb i que em dic David. I aquí, en Ricky, en Ricard, el meu "cunyao" ha estat el recolzament i el contrapunt que ha necessitat la meva germana.
Per tot plegat, felicitats Ricard!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada