la que ens ve a sobre

i no és maco això? els aficionats al bon futbol d'arreu esperen amb candaletes que arribi el dia del clàssic, el dia del Madrid-Barça o del Barça-Madrid...i ara va i ho fa en quadriplicat!!!!. Avui dia 16 en Lliga, el dimecres 20 final de Copa del Rei, el 27 anada de semifinals de Champions i el 3 tornada.

Els aficionats al Barça o a l'esport en general hauran llegit multituts d'escrits parlant d'aquest seguit de partits, per tant, quasi ja està tot dit. Només m'agradaria ressaltar un parell de coses de les que he sentit i que no estic massa d'acord, o que, com  a mínim les veig diferent.

Primer de tot, aquests partits no es poden comparar amb un play-off com alguns han fet, només per la raó de que siguin una sèrie de partits seguits. A veure, si que són 4 partits quasi consecutius (hi ha un Barça-Osasuna i un València-Madrid de lliga pel mig) però són competicions diferents: el segon partit, per exemple, guanyant-lo et dona un títol, la Copa del Rei.

Segon, pels jugadors un clàssic és sempre un partit que tenen marcat al calendari. Quan avui els jugadors saltin al camp no estaran pensant en els següents partits; a ells no els val això que han dit molts aficionats i tertulians durant aquests dies en quant a que el partit d'avui no era important. Un Clàssic sempre és important, hi ha molta gent pendent d'aquest tipus de partits, per tant, quan els jugadors avui saltin al camp no tingueu cap dubte que s'hi deixaran la pell per guanyar.

Tercer, per mi, el Barça surt amb avantatge. Compte, jo sóc el tiu més prudent del món parlant d'esport, però dic això de l'avantatge per la manera d'enfocar la sèrie de partits. Guardiola diu que jugar aquests partits és una sort i que són uns privilegiats; en canvi en el vestuari blanc parteixen com a víctimes, tant que ahir fins i tot no va sortir a la roda de premsa (bé, va sortir però no va dir ni una paraula provocant la plantada dels periodistes, molts d'ells vinguts de l'estranger expressament pels Clàssics). A nivell de vestidor, al Madrid, segueixen el camí marcat pel seu tècnic (ahir Aberloa, un paio que mai té cap paraula fora de to, va escriure al twitter que el Madrid feia bé no claudicant davant del xantatge....quin xantatge?) en canvi el vestuari del Barça està content, encara la sèrie amb il·lusió i amb la bona noticia de que Puyol entra en una convocatòria després de tres mesos i que Abidal els acompanya al viatge a Madrid.

No tinc cap dubte, mirant-ho com a entrenador, en quin vestuari voldria estar: en l'esport poden passar moltes coses, això si, però si hagués de fer una quiniela per avui hi posaria un 2, sense dubte.