EGM: onanisme

Ahir, com tres o quatre vegades l'any, es van fer públiques les dades de l'Estudi General de Mitjans (EGM), per dir-ho d'alguna manera els índex d'audiència de radios, diaris, etc... Un incís, ara que parlo de índex d'audiència...és un concepte que de sempre l'hem lligat a la tele, però, la tele més que escoltar-la (audiència) es mira no?.

En fi, tornem al tema. Doncs això, xifres de EGM al canto. Jo soc un seguidor de RAC1, vaja, tan seguidor que és l'única radio no musical que escolto (i de música n'escolto ben poc per la radio). Em vaig enganxar a RAC1 fa temps, quan en Toni Clapés, el conductor del programa magazinne de la tarda és va passar de Catalunya Radio a la radio privada. I, suposo que per mandra d'anar canviant el dial vaig acabar escoltant tota la graella, començant pel programa del matí (conduït llavors per un gran periodista com en Xavi Bosch, ara a l'Àgora de TV3), després seguint el "minoria absoluta" (l'equip de Polònia fent radio), etc...

Fins i tot em vaig passar a les retransmissions de futbol abandonant el mític Puyal (sacrilegi?) per en Joan Maria Pou i tot el segu equip. En definitiva, vaig canviar. Però no ho vaig pas fer sol, no. Una munió de gent va anar fent més o menys el mateix perquè en qüestió de 10 anys aquesta radio ha nascut i ha crescut, de manera que ja és la radio més escoltada en català (amb un empat quasi tècnic amb Catalunya Radio).

Ahir tots els programes de RAC1 feien esment a les seves xifres d'audiència, rebien felicitacions dels col·laboradors i dels oients, etc, tal com va dir en Raul LLimós del "Primer Toc", programa esportiu que em sol acompanyar en els meus viatges de retorn Girona-Roses, ahir va ser un dia d'onanisme radiofònic.

Una cosa només a dir. I no sé qui menteix és RAC1 o Catalunya Radio, possiblement cap dels dos, però tu, els dies que surten EGM's, per les reaccions que es donen, acaben semblant-se més a les típiques nits electorals, on tothom guanya. Ahir, per exemple, escoltant un tall del telenotícies el programa de radio català més escoltat era el programa que als matins fa en Fuentes a Catalunya Radio i en canvi escoltant RAC1 es deien que era el programa d'en Bastè, competència directa del primer de 6 a 12 cada matí. Tots dos tenien raó: un sumava tots els oients de cada hora i l'altra és líder de 7 a 12...en fi, que cadascú es mira les coses com vol. Si us plau periodistes, no us torneu polítics eh?