Tinc a les mans el seu nou llibre anomenat "Ganar en la bolsa es posible. El método Ajram". No us puc dir massa de què va el llibre, encara no l'he llegit, però el "mètode Ajram", en global, és aplicar la seva filosofia de vida en tot el que hi ha. I en què consisteix aquesta filosofia? doncs com diu en la primera pàgina, que per aconseguir alguna cosa s'ha de lluitar per allò, ja que no hi ha res que t'arribi gratuïtament sense donar res a canvi. Segueix tres pautes bàsiques: prendre's seriosament allò que fa, dedicar-se en cos i ànima a aconseguir l'objectiu i convèncer-se de que l'important en la vida és acabar allò que s'ha començat.
Ahir vaig ser a la llibreria Abacus on signava llibres i va fer una petita xerrada. A als seus pilars bàsics ahir en va afegir un i el va emfatitzar: gaudir amb el que fas, que la responsabilitat de, per exemple, anar a entrenar, sigui una responsabilitat en positiu, no una càrrega feixuga.Algú pot estar en contra de tot això?.
Em cau bé (és de l'Espanyol, si, però tothom té un "defecte" no?). Sobretot em cau bé perquè essent una persona que està triomfant en el que fa en cap moment sembla que això el faci ni arrogant ni superb, ans al contrari. Per ell la comunicació amb la gent és molt important: fixeu-vos que en el llibre que us comentava, per exemple, explica el mètode que ell fa servir en la borsa quan molta gent aquest mètode se'l quedaria per ell mateix. És una persona molt activa en el seu blog, i sobretot en les xarxes socials, en especial al twiter. Si teniu compte a la xarxa seguiu-lo (@josefajram), val la pena (i ja de passada em seguiu a mi @david14kp, que això del twiter és una bona eina, creieu-me).
Ahir ens explicava una mica els seus orígens en tot plegat i admetia que en algun cas la "fama" que pugui arribar a tenir el supera. Malgrat això no es nota. Li agrada comunicar, li agrada explicar el que fa, li agrada compartir coneixements. Ens explicava que en el moment que una persona que no el coneix de res a ell li compra un llibre, una peça de merchandising del seu leitmotiv ("where's the limit") o el segueix d'una o altra forma, per ell significa un punt més de responsabilitat que pren cap a aquella persona.
La setmana vinent se'n va a Hawai a fer la epic5; una prova que consisteix en fer 5 ironmans en 5 dies consecutius en les 5 illes de Hawai...no està malament com a repte no? Ens deia que el sol fet de que amb ell hi hagi vàries persones que l'han ajudat a arribar aquí (entrenador, fisiòleg, fisioterapeuta...) fa que ni que sigui per valorar la feina que han fet aquestes persones ell té la responsabilitat d'acabar; i jo crec que sabent que som milers de persones que el seguim via twitter, per exemple, encara li serà una motivació més.
Un seguidor seu li preguntava via twitter: "com és que encara no ets a Hawai si allò comença en una setmana?" i la seva resposta va ser: "la feina és la feina", per això, per exemple, ahir era a Girona, perquè la seva feina és compartir el que fa, explicar les seves vivències i, per què no, actuar de catalitzador en els reptes (més petits que la epic5, obvi) que ens anem marcant.
Molta sort a Hawai i records al Magnum o al sr Higgins si els veus per allà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada