Parlar d'educació en general donaria per un llibre, més que per un post, però no puc estar-me de donar dues pinzellades del que crec. No en sóc un gran coneixedor, això és veritat; conec la docència des del punt de vista universitari però, malgrat en algunes coses siguin coincidents, té més diferències que no pas semblances amb l'educació obligatòria.
El primer que hauria de fer la societat és dignificar més la professió de mestre. Anys enrera, el capellà, l'alcalde i el mestre eren les tres persones més valorades i respectades d'un poble, avui en dia m'atreviria a dir que cap dels tres ho és, però menys que cap, el mestre. Per què? No ho sabria pas dir, però potser avui no es valora tant la feina que fa el professional de l'educació i, no ens enganyem, crec que l'actuació en els darrers anys dels sindicats no ajuden pas massa (sempre contraris al que es demana/proposa/exigeix des de l'administració sense, però, oferir alternatives).
També és veritat que, en un gran col·lectiu com és el dels mestres, trobaràs gent molt vàlida i gent que no. La feina ha de ser motivant; si un mestre està motivat, aquesta il·lusió per la feina ben feta la transmetrà als alumnes. Quants mestres avui en dia es reciclen, intenten millorar, aprendre noves tècniques, estar en contacte amb mestres d'altres llocs per compartir experiències? La meva germana i quatre més. Perdoneu que ara ho compari amb el bàsquet, però un dels grans entrenadors estatals que hi ha em va dir un dia: "ai de l'entrenador que es pensi que perquè ha arribat a l'ACB ja ho sap tot"...doncs es podria fer el mateix amb els mestres: no perquè hagin aprovat una carrera i aconseguit en propietat una plaça de feina vol dir que ja no puguin millorar. El mestre hauria de buscar l'excel·lència.
Hi ha moltes coses de les que van dir al reportartge d'ahir que no sé si serien exportables aquí, però com a mínim em van sobtar. El mateix mestre té els mateixos alumnes durant tota la primària i els dóna quasi totes les assignatures; la raó? perquè en el sistema filandès es considera bàsic que el mestre conegui moltíssim els seus alumnes. Els alumnes més grans s'involucraven en el funcionament del centre (aquells que, per exemple, els agrada la informàtica doncs ajuden a mantenir el sistema informàtic del centre); cada 45 minuts de classe els alumnes tenien 15' d'esbarjo per mantenir l'atenció durant tota la classe... Una altra diferència és que els directors, per exemple, escollien l'equip de mestres del centre.
En fi, no sé si seria tot exportable, potser no, però no ens hauria de ruboritzar el fet de intentar buscar aquelles idees que puguin fer millorar el nostre sistema educatiu i intentar que el 30% de fracàs escolar que hi ha aquí arribi a <10% que tenen a Finlàndia. Impossible is nothing!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada