dimarts, 26 d’abril del 2011

controlats

Avui escric un post que fa dies que em rondava pel cap, just des del dia que l'Oleguer, el meu fill, que encara no té 4 anys va rebre una carta a casa...d'una empresa anomenava Estalvida, de Madrid. És una empresa d'assegurances. Dubto que el meu fill ara s'hagi plantejat fer-se una assegurança, tot i que essent patós i maldestre com el seu pare potser una a tercers (o millor a tot risc) no estaria malament.

D'on ha tret aquesta empresa l'adreça nostre? A primera vista no t'ho sabria respondre, però clar, hi ha tants camins pels quals ho poden haver fet. Al llarg de la vida constantment estem donant dades nostres, des del padró/registre fins a l'hora de fer-te la targeta del Caprabo, des d'inscriure el teu fill a l'escola fins a obrir una fitxa d'usuari a l'eBay...

Recentment sortia a la llum un rumor segons el qual la gent que tingués Iphone 4 podien estar permanentment localitzats sense ells saber-ho per una mena de xip amb GPS que anava enviant senyals a esquenes de l'usuari. El mateix president de Apple acaba de desmentir la noticia però...qui sap?

La gent que creu en conspiracions estranyes, que pensa que la vida està permanentment controlada per alguna organització secreta que desconeixem, que opina que en el fons no som lliures sinó que ens ho pensem però que realment estem en mans d'algú que controla tot des de l'ombra (molt "peliculero" tot plegat), tota aquesta gent segur que viu en un estat d'angoixa permanent. Jo, sincerament, crec que això és conseqüència del món global en que vivim, i simplement ens hem d'adaptar. Fa uns anys quan volies parlar amb una persona el trucaves a casa, ara truques al mòbil i si al moment no te l'agafa ja t'emprenyes/pateixes, etc... tot és qüestió d'adaptació.

Si vols donar l'esquena a tot això només et queda fer el que vaig llegir ahir al diari que havia fet un veís de la Garrotxa: va marxar de casa, va deixar totes les comoditats, per anar a viure a dalt d'un arbre on s'havia fet una cabana...tot i que ni així ha pogut marxar del tot, perquè des del moment que surt al diari (amb foto inclosa) vol dir que algú l'ha trobat.

1 comentari:

  1. La meva situació pesonal em fa dir-te que no, no som paranoics. Un dia si ens trobem t'explico quatre coses que no goso ni explicar-te-les per internet. Una abraçada!

    ResponElimina