Avui en dia, en la majoria d'entrevistes, un troba a faltar que l'entrevistador sigui més punyent, vagi més a la molla de l'òs quan té el personatge al davant. Perdoneu-me l'expressió però les entrevistes cada cop s'assemblen més a massatges, amb oli i tot; cada cop més semblen o bé rentats d'imatge de l'entrevistat o bé eines propagandistes del mateix.
Anant més a les raons profundes de tal motiu només se m'acudeixen pressions de poders fàctics (i això em seria vàlid tan pels mitjans com pels privats). I obviament, no m'agrada. No sé si és que els periodistes han perdut la visió crítica, és apoltronament, o simplement no voler-se posar en "jardins" per culpa de les pressions que venen de dalt. Relacionat amb aquest fet hi ha la qüestió de les rodes de premsa on no s'admenten preguntes...si jo fos periodista no aniria a un lloc on sé que no s'admetran preguntes; i si de cas que li canvïin el nom de roda de premsa per "compareixença davant la premsa".
Tornant al tema principal, hi ha encara un concepte que engrandeix el que estem parlant, i que seria el de les "tertúlies plurifel·latòries"; més d'una vegada he sentit una tertúlia on els opinadors són prou incisius amb un personatge però, curiosament, quan l'esmentat personatge el tenen uns minuts després assegut al costat seu el criteri canvia com un mitjó al que se li dóna la volta i se li fa la rosca d'una manera exagerada. Quina llàstima.
Com bé he dit abans, per sort, encara no tothom ha près aquest camí i trobaríem, en aquests moments, i sota el meu humil i personal punt de vista 3 periodistes que segueixen aprofitant les entrevistes per fer periodisme i no propagandisme (n'hi havia una més, la Mònica Terribas). Va, sense mirar el següent punt i a part, sou capaços de fer la vostra predicció a veure si coincidim?
....
Doncs, segur que en algun coincidim: Josep Cuní ("els matins de TV3"), Xavier Bosch (presentador ara de l'Àgora a TV3) i Toni Clapès de Versió Rac1...hi estem d'acord?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada