alarmisme i conseqüències

No m'hagués agradat ser pagès especialitzat en la producció de cogombres aquesta setmana passada. Deu n'hi do tot l'enrenou que s'ha produït. En certa manera l'enrenou és justificable pel fet de que van aparèixer, quasi del no res, més d'una dotzena de morts a Alemanya. Els primers dies em recordava una mica aquelles pel·lícules típiques del dissabte/diumenge tarda on una epidèmia es va estenent sense que al principi ningú sàpiga l'origen (excepte el guapo de la pel·lícula que sol contra el món, i sovint les  autoritats, descobrint el percal). També suposo que a l'inici devia ser una cosa semblant a la que va passar aquí amb l'oli del colza a principis dels 80.

Sembla estrany, però, com el país que tothom té com a paradigma de les coses ben fetes, de la rigorositat, de l'equanimitat, aquest país que sempre surt a les travesses com a líder d'Europa, la va espifiar de totes totes. La "cagada" (perdó per l'expressió) és com a mínim a dos nivells; primer, perquè acusen directament uns productes (els cogombres) i, sobretot, un origen (Almeria i, per extensió, Espanya) i, segon, perquè qui fa les desafortunades declaracions-acusacions no és una persona qualsevol si no la responsable d'agricultura del land on van sorgir els casos d'intoxicació (l'equivalent a una consellera d'un govern autonòmic aquí).

És curiós, també, com l'alarmisme s'estén tan ràpidament que és impossible d'aturar, en un instant tota la reputació d'una agricultura sencera se'n va en orris, sense que hi hagi aturador. Conseqüències de l'alarma? doncs que molts països tanquen les fronteres als cogombres espanyols i per extensió, sovint, a tots els productes agrícoles provinents d'aquí. Com si l'E.coli mutant, el bascteri fecal que ha provocat això, pogués saltar de planta a planta, de cogombre a pastanaga i d'aquesta a albergínia i després al carbassó. Ja pots fer campanyes de sensibilització que la mala fama costa tan poc de generar i tant de contradir.

A Alemanya qui havia d'assumir responsabilitats per l'alarma infundada generada no ho haurà fet i a més centenars de tones de cogombres hauran estat esperant dins cambres frigorífiques i això significa irremediablement pèrdues per un sector tan sensible com és l'agrícola. Menys mal que sempre hi ha solucions ingenioses i tal com va dir una persona del carrer entrevistada els cogombres no només són bons en l'amanida si no també molt útils en moments de solitud...doncs apa, si algú ho necessita les cambres en són plenes.