no seré mai polític

A vegades és perillós fer afirmacions tan rotundes i a més posar-les en escrit, bàsicament perquè algún dia el destí et pot portar a haver-te de menjar les paraules amb patates. Però em sembla que l'afirmació que faig avui i que podeu llegir en el títol del post la mantindré pels temps dels temps.

Com ja havia dit en alguna altra ocasió, fa uns anys ja vaig ser temptat d'entrar en el món de la política (municipal en aquest cas, tot i que a partir d'aquí qui sap...) i potser si ho hagués fet podria parlar des de dins del sistema, no com ara que el que faig és simplement emetre una opinió des de la distància. Això si, com a opinió de ciutadà d'aquest país crec que tinc tot el dret a fer-la i, diria més, segur que algú dels que llegiu coincidireu amb el meu pensament.

Per quins motius dic que mai seré polític? Perquè no m'agrada ser un fals. Començo fort eh? a veure, no us ho agafeu com un atac als polítics si no a la política en si. Però és que el que envolta la política fa tuf de falsetat. Riure davant de la foto, malair els ossos al darrera; o a l'inrevés (que no sé què és pitjor).

Per coherència tampoc mai seria polític. Fa un any, hi havia un partit polític que era molt i molt i molt dolent perquè havia presentat un recurs d'inconstitucionalitat a l'estatut de Catalunya, menys d'un any després aquest partit "pactarà" amb el govern (suposadament nacionalista) pel tema dels pressupostos. Hi pot haver-hi alguna incongruència més flagrant.

Perquè no sóc un xaiet i tinc opinió pròpia no seria polític. Què és això de la disciplina de partit? Perquè si un de l'oposició té una bona idea no la podem dur a terme només perquè l'han plantejada els "altres"? Així és com es governa?

Per respecte a la gent que confia el seu vot tampoc seria polític. Com a votant que sóc m'emprenya molt sentir-me enganyat el dia després de que jo els hagi fet confiança durant 4 anys. Els polítics realment estan més pendents de fer seguidisme a les sigles del partit més que pensar en els ciutadans que els hi han confiat el vot i això ho entenc com a falta de respecte greu.

I, entre altres coses, tampoc seria mai polític perquè no m'agrada ser un titella; i avui la major part de la política no és res més que un instrument a mans dels veritables poders: els bancs, l'economia, el diner... Entenc que el diner és el que mogui el món, però realment ho ha de fer de manera que tot el demés no importi? En aquests temps difícils que ens toca viure com a mínim és la impressió que tenim; per tant, fem-ne una lectura positiva: com a mínim el que estem veient ens ha de fer reflexionar per fer un canvi important en els ideals...i això no ho farà pas la gent que està en política, ho hem de fer tu i jo.