No és cap secret, m'encanta l'esport; m'agrada llegir els diaris esportius, veure les retransmissions per la televisió, practicar una gran diversitat d'esports...i opinar sobre l'esport. I de fet, quasi cada dia podria tenir tema per escriure un post sobre alguna cosa relativa als esports, i més els dilluns, quan vens del cap de setmana i que, per tant, les activitats esportives, ja siguin amateurs o professionals, han sovintejat.
Avui vull parlar de dues notícies esportives que, ben bé, podrien ser exemplificadores del bé i del mail, del ying i el yang, la cara i la creu. Comencem per la creu. Resulta que al Brasil, a l'entorn del club del Flamengo (un dels clubs històrics del futbol brasileny i on actualment juga l'ex del Barça Ronaldinho) han creat una línia telefònica perquè els aficionats que s'assebentin de les farres nocturnes on participa el (ex) crack les puguin denunciar. Després, una colla de voluntaris comproven si les denúncies són certes o falses. Imagineu-vos, estàs de festa en una disco, veus en Ronaldinho, i truques al club per denunciar-ho. La raó, òbviament, és per intentar fer reaccionar el futbolista degut al baix rendiment que ha mostrat des de que ha fitxat pel Flamengo (de fet, un baix rendiment que ve en consonància al que estava fent en els darrer any a can Barça i en la seva època milanista).
Pot semblar una noticia còmica...però és ben trist. És ben trist que un futbolista que semblava que no tenia límits, que podria ser el millor del món (i que un parell d'anys ho fou), que fèia coses amb la pilota als peus que realment semblaven impossibles... s'hagi descuidat d'aquesta forma fins a ser una caricatura d'ell mateix. L'esport professional està ple d'avantatges i de reconeixements i fama (i més els futbolistes) però exigeix d'una mentalitat forta per no caure en el que ha caigut en Ronaldinho.
I la cara. La cara de l'esport cal buscar-la, per exemple, en la retransmissió de la Fòrmula 1 que vaig seguir ahir per TV3. Els que seguiu la F1 estareu amb mi en que un dels moments més macos (i trascendentals) en una cursa és quan no menys d'una dotzena de persones són capaces de coordinar-se per canviar quatre rodes i posar benzina en un cotxe en menys de 4 segons. És un moment, aquest pit-stop, que com tot en la F1, està més que preparat, entrenat, etc... fins i tot sentia ahir que hi ha algun equip que té un preparador físic que fa entrenaments individualitzats als mecànics que participen en el pit-stop per intentar encara millorar-ne el rendiment.
Doncs ahir en Merlos, el periodista de TV3, explicava que hi havia un hospital infantil (crec que a la Gran Bretanya però no n'estic segur) on en el servei d'urgències registrava una mortalitat massa elevada en els ingressos de nens malalts. Com que el director de l'hospital era un fanàtic de la F1 va plantejar-se el fet d'estudiar com els equips coordinaven les tasques en un pit-stop i va visitar Ferrari, McLaren,... per aprendre com ho feien. Va aplicar eines de gestió que havia vist en aquests equips en el seu servei d'urgències...i al cap d'uny any la mortalitat havia baixat un 60%!!!
Bé, poden ser només dues anècdotes de les moltes que es podrien explicar d'un cap de setmana esportiu. Però per una o altra cosa aquestes em van impactar quan les vaig llegir/sentir i per això les he compartides aquí. Que tingueu un bon i esportiu inici de setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada