personalismes o justícia?

Ahir, en un comunicat, en Carod feia oficial que es donava de baixa del partit, es donava de baixa d'una ERC en la que durant un grapat d'anys n'havia estat el líder. Fins aquí res a dir. Obviament tothom és lliure de fer el que cregui convenient i més si, com ell, s'ha sentit menyspreuat per la direcció actual del partit.

Una cosa similar va passar fa uns anys amb en Pasqual Maragall i el PSC, quan l'ex-alcalde i l'ex-president és va sentir ultratjat va plegar, ras i curt. La politica és cainista i mai et pots fiar (i els exemples són nombrosos) d'aquell qui tens a mà dreta, al teu costat; qui no et diu que en el futur qui ara et riu les gràcies i assenteix tot el que dius no es convertirà en el teu botxí?

No dic que això hagi passat a Esquerra. Segurament hi ha una mica de tot, una mica de cainisme, una mica de voler-se aferrar al poder per part de qui ara plega...ves a saber. Està clar, això si, que els qui ara manen (recordem que estan en funcions fins al proper congrés) van decidir fa un temps que l'època de Carod havia acabat i aquest no ho veia així. No en va, qui va decidir això, estava en certa manera legitimat per les bases del partit ja que venien d'un congrés on s'havien fet una mena de primàries. Curiós que, en aquestes, tots els perdedors ja no són al partit (Carretero, Uriel Beltrám i el tàndem Benach-Carod), ben curiós.

En el comunicat d'ahir, a part d'un cert aire d'amargor i ressentiment totalment comprensible, el signant (Carod-Rovira) s'atribuïa l'èxit dels millors resultats d'Esquerra després del franquisme. Aquí és on un servidor no acaba d'estar del tot d'acord. A veure, quan un encapçala una llista electoral és obvi que n'és segurament el primer responsable en els resultats, tan per lo positiu com per lo negatiu. Però d'aquí a atribuir-se'n l'èxit...

La política és com un pastís (molt gran això si), però un pastís finit. Amb això vull dir que per exemple en unes eleccions tothom es disputa l'electorat i aquest decideix, lliurament, per una o altra opció però on tot hi té a veure, no només qui és el cap de llista. Si no, com us expliqueu que a Girona, en les darreres eleccions, ERC passés de 4 regidors a 0? La Cristina Alsina, que estava a l'Ajuntament, segur que no va fer tan mala feina i la Blanca Palmada, la candidata, segur que no era tan dolenta com per no tenir recolzament social. En fi, compte amb les personalitzacions. I si personalitzem fem-ho sempre, no quan els resultats són els bons.