Efectivament, ahir vam inaugurar la temporada de bany...això si, a la piscina. Pot sobtar això si tenim en compte que vivim a Roses...i a uns 70 metres en línia recta de la platja, i que els dies ja són calorosos.
L'aigua, però, encara és un xic freda i ja fèia temps que dèiem d'anar un dissabte tots quatre a la piscina, i mira, ahir va ser el dia. La piscina de Roses està realmente bé, tenint en compte que és una piscina interior; m'explico, hi ha dues piscines, una de 25 metres que és on es fa natació (tan classes com, obviament, per si vols anar-hi a nedar lliurement) i una de quadrada, més petitona i poc fonda on es fan les classes dirigides, durant la setmana, d'aquagym, etc... I va ser aquí on vam anar. No hi ha piscina exterior, tot i que si una zona de solarium per anar a prendre el sol.
L'Oleguer ja sap el que és una piscina, per tant, l'alegria d'anar-hi es feia palesa durant tot el matí. L'Eudald mostrava els mateixos signes, però per mimetisme. En arribar a la piscina hi vam entrar de franc: els nens no paguen i jo, com que sóc soci de la piscina, tinc 7 invitacions a l'any per gent que no és abonada i un cop allà la meva dona i l'Eudald van anar al vestuari de dones i l'Oleguer i jo, obviament, al d'homes. Ja us ho podeu imaginar: l'Oleguer preguntant on era la piscina, que eren les guiixetes, perquè ens posàvem gorro de bany, si ens podíem treure les xancletes....i l'Eudald, pel que em van explicar, amb una cara d'acollonit i fent només que "no" amb el cap.
Un cop a la zona de la piscina les típiques recances inicials: l'Oleguer que no volia entrar per si hi havien peixos i l'Eudald que no volia entrar perquè li feia por tot plegat. Però com passa en aquests casos, en menys de 10 minuts la por s'havia esvaït i realment van gaudir a base de bé.
Dissabte és un dia ideal per anar-hi, quasi no hi ha gent (suposo que a l'hivern n'hi haurà més), però no només a la piscina en si si no tampoc a la resta d'iinstal·lacions de que disposa el complex: sauna, jacutzi, sala de musculació, sala de fitness...
Vam estar-hi una horeta escassa, i tot i així en donar-los el dinar ja a casa se'ns adormien a la cadira...i clar, un cop al llit van caure com dos parracs; en resum doncs, perfecte: van disfrutar i es van cansar, que més podem demanar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada