Ahir a la tarda, per exemple, al Parc Científic de la UdG no hi havia ja servei de consergeria i, a mitja tarda, quan em va a venir a veure un amic i vam decidir anar a fer un cafè al bar del Parc estava també tancat, per no dir com de buit estava el pàrking...
No és que em consideri un avorrit ni res per l'estil; m'agrada sortir de tant en tant, tot i que sigui més home de sopar i si de cas copeta més que de discoteca i tornar a la matinada. Però per fer això hi ha centenars de dies l'any, no cal que sigui quan tothom ho fa.
En el cas de Sant Joan també hi deu ajudar el fet que no m'agradin gens els petards. Ja no m'agradaven de petit, de fet, només recordo fer petar alguna cebeta d'aquelles quan era un tap i després el meu pare fer petar alguns d'aquells verds, "xinos" els hi deiem? Però jo mai vaig tenir la necessitat de participar en allò. Fins i tot, de més gran, quan amb la colla que començàvem a quedar per fer sopars i revetlles em mantenia en un segon pla quan de fer petar pòlvora es tractava. Ho respecto, obvi, però mai he entès com una persona es pot gastar 10,15,25 euros, el que sigui, tan tontament. Una cosa són els focs artificials (combinació de color, so, etc...) però els petards com a tal? A més ja se sap, en aquesta societat com més millor, i com més fort peti més divertit és per qui li agrada (i més car és el petard en qüestió).
El que si m'agradava, i s'ha perdut bastant per aquesta diada, són les fogueres. Me'n recordo de quan era petit que un espai que tenia just davant del pis on vivia els veïns durant setmanes anaven aportant coses a cremar i després s'encenia una foguera ben maca. Mira, veus? el foc si m'agradava, sempre i quan fos controlat, com per exemple en una llar de foc...tot i que, en aquest cas no sé si m'agrada pel fet del propi foc o per l'olor a torrada i carn a la brasa que automàticament hi associo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada