les petites coses poden ser meravelloses

Aquesta és la frase amb el que acaba l'anunci de l'Estrella Damn d'aquest estiu. Aquest anunci és un clàssic, tercer estiu amb anunci "llarg" de la marca cervesera intentant explicar una història estiuenca.

Fa dos anys eren les dues amigues que anaven a Formentera, l'any passat els 4 amics que navegaven a ses Illes i tornaven i enguany, com a homenatge a "El Bulli" que tanca, la història dels aprenents de cuina. En totes les edicions hi ha coses en comú: surten nois/es joves i guapos (com a un 99% dels anuncis), història d'amor express, paisatges meravellosos del nostre país (i de les illes) i una cançó desconeguda però enganxosa.

Això de la cançó és el que sol portar més controvèrsia, i enguany no n'ha estat l'excepció. He sentit més veus contràries que a la cançó que no pas dient que els havia agradat, per gustos els colors; a mi no és que m'agradi massa, com tampoc m'agradaven molt les dels altres anys, però entenc que en un anunci com aquest no hi quedaria bé ni una cançó d'Extremoduro ni una de Black Sabbath, és obvi.

Però voldria destacar la gran frase final, perquè sóc un gran defensor d'aquesta frase..."les petites coses poden ser meravelloses"; queda superintegrat a l'anunci: al final l'aprenent de cuina té un parell d'ous farrats i en el moment d'agafar una cervesa, una Estrella, obvi, en Ferran Adrià l'enganxa; davant la cara d'espantat-avergonyit de l'aprenent, l'Adrià agafa un tall de pa, el suca a l'ou farrat i acaben els dos compartint una estona de relax tot prenent la cervesa...el gran cuiner seduït per uns ous farrats?

No té pas res d'estrany...el millor compositor es pot quedar absort per una cançó de nadons, el gran escriptor per una frase escrita a estil graffiti en alguna vorera, i un arquitecte de renom per un castell de sorra fet amb voluntat però poca traça per uns nens arran de mar. Les petites coses són les que realment ens acaben seduint.

Com que ja fa temps que penso així, sóc dels que a vegades a mig cafè en una terrasseta en sóc conscient de l'afortunat que sóc; igual quan estic assegut a la sorra veient els meus fills jugar, igual quan tanco per l'última pàgina un llibre o quan arribo a casa ben suat i cansat després de fer esport. Si gaudim de les petites coses segur que serem més feliços...proveu-ho.