ressonància

Qué és una ressonància magnètica nuclear? Doncs la definició de manual seria "un diagnòstic segur que proporciona una imatge més clara de l'interior del cos que la majoria de proves diganòstiques. La Ressonancia magnàtica produeix imatges en 2-3 dimensions usant un iman gran, ones de radio i un ordinador. No fan falta radiacions X".

Doncs ahir vaig fer la meva primera ressonància. Ja fa massa temps que arrossego les molèsties al genoll dret i després d'haver fet les sessions de fisio i no millorar massa el doctor va manar-me unes radiografies i una ressonància. I ahir era el dia. Com que les radiografies te les donen quasi al moment ja vaig xafardejar-les i no es veu pas cap lesió (o això em sembla perquè els dos genolls són idèntics a ulls dels raigs X i només em fa mal el dret), veurem la ressonància quan en tingui els resultats. De lesions poden ser moltes: diferents tipus de tendinitis, síndrome del genoll bipartit, etc..., ara serà qüestió de trobar que nassos em passa al genoll que fa que els meus reptes esportius estiguin en perill.

A les 7 tenia hora. La tècnica que havia de supervisar el procés devia haver tingut un mal dia (o tenia restrenyiment) però la simpatia no era el seu fort. Tant li fa, em va deixar clar que no m'havia de moure i això era el més important perquè sortís la prova, no si la noia tenia el dia més o menys bo. Potser a la gent que li han de fer ressonàncies al cervell si que pot sentir certa claustrofòbia dins el tub aquell, però no era el meu cas ja que el caparró sortia fora del tub; de fet, tenia complexe de hot-dog, essent jo el frankfurt del mig.
´
Es curiós com treballa la ment; va ser dir-me que no podia moure'm i vaig començar a sentir la necessitat de rascar-me...jajaja...però així com van venir les ganes van marxar també. Em van posar uns cascos perquè el soroll no em molestés; i cert, l'efecte de les ones de radio sobre l'iman fa un soroll que podia ser molest sense la protecció.

De fet, us confesso que els 20 minuts que va durar la prova em  van passar volant, de fet, quan el tècnic (ara era un noi, per tant sospito que a la noia se li acabava el torn amb mi, per això potser la borderia?) va entrar a la sala em fa fotre un cert ensurt, si, ho admeto, m'havia quedat mig clapat, o clapat del tot. Vaig intentar evitar-ho però la son va ser més forta que jo...a vegades s'ha de saber perdre amb dignitat (i com a mínim no vaig roncar...o això crec).