Això és el que em passa avui, em toca treballar malgrat ser dilluns festiu. Vagi per endavant que, tal com pensareu els que em llegiu i desgraciadament no teniu feina, estic content pel fet de tenir una feina, un salari... i que el món no s'acaba en haver d'anar a treballar avui perquè molta gent ho ha de fer.
Sense anar més lluny avui veuré i parlaré amb centenars de persones que estaran treballant, començant per la persona que em servirà un café mentre estic esperant que arribi la companya de feina, i de fet, ella és una de les principals responsables que avui hagi de treballar.
A veure, vaig per pams. La feina que em toca avui és un pèl desagraïda, no m'agrada (potser per això també tinc tantes poques ganes de treballar avui); avui haig de fer com de comercial. A l'empresa ens dediquem a fer testos d'eficàcia de productes nous que llencen les companyies químiques per combatre les plagues, o sigui, que per trobar llocs, avui aniré a tot de bars i restaurants de Roses, Santa Margarita, Empuriabrava...oferint la possibilitat de poder provar gratuïtament el producte al seu local, però clar, hi ha pocs llocs que al final col·laborin, més que res perquè potser pensen que això és admetre que tenen paneroles ("cucaratxes") al seu local...en fi, que no és que vengui enciclopèdies però a vegades és la sensació que tinc.
I la companya de feina m'ajudarà ben poc. No és que no confïi en ella, tothom de l'empresa em diu que és supereficient...el problema és que no entén i sap dir una punyetera paraula ni en català ni en castellà. No és que vingui d'un altre planeta, però si d'un altre país. La Jitka és txeca i el cap de l'empresa l'ha enviada aquí perquè ens ajudi amb el projecte aquest de les paneroles...perquè ens ajudi!!! doncs...no sé per on agafar aquesta ajuda. Al contrari, mira, si la pobra noia no hagués vingut aquesta feina la faria en dies feiners, però clar, si està aquí fins divendres (arribant dissabte passat) el que no podia fer, per lògica i també pels comentaris del cap, era avui fer festa i que ella estigués aquí des de dissabte fins dimarts sense fer res.
En fi, deixo de pensar en negatiu perquè no ens n'ensortirem. Pensament positiu, una bona dosi de cafeïna per començar el dia i....a esperar que deixi de ploure perquè està fotent un xàfec ara que si no para de ploure encara farà que la feina d'avui sigui més "agradable".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada