qüestió de llengües

Com alguns sabeu, ara treballo en una empresa internacional; bé, de fet, treballo en la sucursal a Girona d'una empresa internacional. Així doncs, i a més tenint en compte que la seu principal de l'empresa és a Cardiff (País de Gal·les, Regne Unit) fa que l'idioma de l'empresa sigui l'anglès.

Així doncs, mails, converses via skype, informes,...tenen com a llengua base l'anglès, i obviament quan ens ve una visita d'algun altre membre de l'empresa la pràctica de la llengua es fa indispensable. Tot això té un gran avantatge, i és que sense voler-ho un millora la parla, la comprensió i fins i tot la redacció en una llengua que no és la seva.

Aquests dies per aquí tenim un Luke de  visita, un noi de Newcastle, que ha vingut per ajudar-nos a tirar endavant un parell de projectes. Com que va arribar el dissabte al matí i jo, fins ahir dilluns, no podia conèixer-lo ni estar per ell, es va haver d'espavilar. Cap problema, és un noi que es sap moure i que fa un parell d'anys ja havia estat a Girona.

A l'hora de dinar, al restaurant Ginjolers, del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, ens va tocar traduir-li el menú ja que estava només en català. Cap problema, més o menys ens vam entendre. I això va donar peu a parlar una mica dels idomes, llengües... Hi ha coses ben curioses, per exemple, el so de la doble "r", pels anglesos, és difícil de ser, per tant, podrien arribar a tenir problemes per diferenciar "perro" (dog) de "pero" (but). Fou còmic també quan intentàvem explicar-li tot el tema dels pronoms febles.

Hi va haver-hi una cosa que em va fer reflexionar bastant i va ser a l'hora que parlàvem de com s'ensenya la llengua a l'escola. A veure, jo sóc un convençut de que la llengua catalana ha de ser prioritària a l'escola però a vegades, per la gent de fora, pot semblar totalment injust (més d'un cop m'han dit perquè no es fa 50%-50%, català-castellà). Sempre acabo sortint amb l'argument de que als patis la llengua dominant és el castellà i que l'oportunitat pel català és que practicament sigui la llengua exclusiva dins les aules. El que s'anomena immersió lingüística, vaja.

Doncs sabeu que en Luke, un anglès, em va donar la raó al 100%? De fet, l'irlandès i l'escocès s'estan perdent, avancen inexorablement cap a la desaparició, a diferència del gaèl·lic, la llengua original del País de Gal·les, i per la raó que a l'escola fan el mateix que nosaltres. En fi, sempre va bé un reforç de fora no? Malgrat que qui el fa aparegui a l'aeroport amb camisa hawaina i barret de palla, però els anglesos són els anglesos, ja se sap.