Durant tot el dia, els jugadors del club, des dels més petits als més granadets, van participar en un 3x3 i simultàneament en un concurs de llançament; al matí els petits (fins a cadet) i per la tarda juniors i seniors. Va ser una molt bona idea, potser millorable en el futur, però una bona manera de fer alguna cosa com a cloenda.
Al vespre hi havia el tradicional sopar al pavelló; ja veieu, la pista en la que solem passar hores i hores mentre la majoria de la gent sopa a les seves cases, ahir es va convertir en el nostre menjador. Un bon catering de l'Hotel Terraza ens va permetre degustar amanida, pernil, formatges, musclos i cloïses, mandongilles, salsitxes, pinxos... tot això, obviament, regat amb bon vi.
En acabar el sopar els jugadors/es feien lliurament als seus respectius entrenadors d'obsequis i regals. I aquí si que em vaig quedar de pasta de boniato, perquè els regals (si si, en plural), em van encantar: un receptari de cuina fet per les pròpies jugadores en la que cada jugadora posava la recepta preferida....aquest regal s'entén pel fet que un servidor aquest any ha dut una quische, un brownie... com a prima per partits seguits guanyats...les molt punyeteres ja "negocien" les primes de cara a l'any vinent amb aquest receptari.
A més d'això dues samarretes, bé, una samarreta i un polo; la samarreta d'una colecció que m'encanta. Per què un en feu una idea la meva samarreta porta un logo on s'hi llegeix Heidi Metal i surt la cara de la Heidi pintada a l'estil Kiss. El polo més formal, però modernillo,m'agrada!!
I per rematar-ho un val per anar a fer una sessió de "Chillout" a l'Spa de l'Hotel Terraza; es veu que consisteix en hidromassatge + 20' de massatge relaxant...promet!!.
I per acabar la festa cap a l'Ona, un local molt guapo que hi ha a Roses, arran de platja, tan arran que surts del local per darrera i trepitges la sorra. Bona música, fresquets a la terrasseta, descobrint que aquest local (al que només hi havia anat de dia, el darrer cop, fa escassament 4 dies per fer un cafè a mitja tarda amb els pares i mestres de la llar d'infants) a la nit és un autèntic punt de referència.
I res, a l'endemà sant tornem-hi, això si, amb un bon record de la temporada de bàsquet que he viscut aqui a Roses, + un inici de costipat/mal de coll per culpa de la corrent d'aire que bufava ahir vespre i de una son que no m'hi veig (i és que a les 8 els meus fills, sense entendre que el seu pare avui necessitava dormir una mica, han començat la seva activitat "duminguera").
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada